Anem a Sant Honorat, a fer la via Retiro Espiritual, donat que es dificil fer una foto de tota la paret, aprofito la ressenya del Picazo i li dono una mica de color....
Sant Honorat, Via Retiro Espiritual, 200m,V/Ae
Aquest cap de setmana ens dirigim cap al nord, donat que diumenge tindrem feineta i tenimque guardar forçes, decidim anar a fer aquesta via tranquileta, de grau assequible, equipada, i en un espai molt interessant i solitari...la roca es una altra cosa!!!
Anem a Sant Honorat, a fer la via Retiro Espiritual, donat que es dificil fer una foto de tota la paret, aprofito la ressenya del Picazo i li dono una mica de color....
Anem a Sant Honorat, a fer la via Retiro Espiritual, donat que es dificil fer una foto de tota la paret, aprofito la ressenya del Picazo i li dono una mica de color....
Vilanova de Meià, Roca dels Arcs, Via Necronomicon 140m/6a
Aquest cap de setmana passat, deprés d'acabar d'obrir la via "Dos birres i unes braves" i fer-ne la primera repetició, vam buscar alguna coseta més tranquila per no patir massa, i escalar sobre parabolts,amb aproximació curta i descens prou conegut...així que ens dirigim a la Roca dels Arcs a fer la Necronomicon, tot i que inicialment teniem pensat fer la mar de nubols, el fred que feia de matinada ens va tirar enrrera....
Nova Via Peladet Oriental, Rubies, Dos Birres i unes braves, 175m, V+/Ae
Aquí us presentem la darrera via que hem obert, en aquest cas al Peladet oriental, Rubies.
"DOS BIRRES I UNES BRAVES"
La via la vam començar a obrir per sota just abans de que l'Antxi es fes mal al peu, ara ja recuperarda hem anat a acabar-la. En fi han estat dos jornades pujant per sota per aquesta paret acabant el 22 de maig del 2010.
Aproximació: Anirem fins a Vilanova de Meià, ara pujant cap a la Roca dels Arcs, trobarem un desviament a mà esquerra, seguirem la pista fins al poble abandonat de Rubies on deixem el cotxe. Ara encararem el caminet que ens porta cap a la portella blanca, arribant a l'alçada de peu de paret una fita ens marca camí cap a l'esquerra, la via s'inicia passades unes grans plaques compactes, a l'esquerra d'un gran bloc-nevera, fita a peu de via i spit visible.(35 minuts)
Material: Tascons, friends fins al nº2, estreps i alguna baga.
aquest es un dels personatges que ens va saludar a una de les reunions.....
"DOS BIRRES I UNES BRAVES"
La via la vam començar a obrir per sota just abans de que l'Antxi es fes mal al peu, ara ja recuperarda hem anat a acabar-la. En fi han estat dos jornades pujant per sota per aquesta paret acabant el 22 de maig del 2010.
Aproximació: Anirem fins a Vilanova de Meià, ara pujant cap a la Roca dels Arcs, trobarem un desviament a mà esquerra, seguirem la pista fins al poble abandonat de Rubies on deixem el cotxe. Ara encararem el caminet que ens porta cap a la portella blanca, arribant a l'alçada de peu de paret una fita ens marca camí cap a l'esquerra, la via s'inicia passades unes grans plaques compactes, a l'esquerra d'un gran bloc-nevera, fita a peu de via i spit visible.(35 minuts)
Material: Tascons, friends fins al nº2, estreps i alguna baga.
aquest es un dels personatges que ens va saludar a una de les reunions.....Nova via: Arantxa al país dels sons trobats, 195m, V+/A0 (o 6a+) Vilamala
L'Antxi em va alliberar dos dissabtes pel matí seguits! i vaig poder apropar-me a fer una visita a aquesta paret que tenia mirada de ja feia massa temps.
Així que en solitari, vaig obrir el primer llarg un dia, i la resta l'altre cap de setmana....aixó es molt cansat!!! d'aquí el meu reconeixement a tots els aperturistes en solitari!!!! crec que mai més ho faré! quina faenada! com pesa el material!
Així que en solitari, vaig obrir el primer llarg un dia, i la resta l'altre cap de setmana....aixó es molt cansat!!! d'aquí el meu reconeixement a tots els aperturistes en solitari!!!! crec que mai més ho faré! quina faenada! com pesa el material!
Nova Cresta: Solsonés, Cresta Sahara Lliure 100m/IV+
Amb la nostra visita a la Cresta del Montnou, i acabat el rapel de sortida, vam veure aquesta cresta, curta, i maca, i ens hi vam apropar, i la vam escalar!!! coses que passen quan et sobra temps! El dia 01 de maig del 2010, l'Antxi i jo vam poder disfrutar del descobriment d'aquest petit itinerari.
En fi, una cresta que sense massa pretencions, si la enllaçem amb la cresta del Montnou, ens ofereix un dia d'escalada fàcil, sobre terreny d'aventura, i en un paratge solitari i tranquil, on realment us sentireu lligats a la natura d'una manera especial...cal anar-hi....
En fi, una cresta que sense massa pretencions, si la enllaçem amb la cresta del Montnou, ens ofereix un dia d'escalada fàcil, sobre terreny d'aventura, i en un paratge solitari i tranquil, on realment us sentireu lligats a la natura d'una manera especial...cal anar-hi....
Solsonés, Cresta del Montnou, 135m/IV
Seguint amb la nostra fase de recuperació del turmell de l'Antxi, ens apropem al Solsonés per variar a fer alguna coseta nova i fàcil, i ens dirigim a la cresta del Montnou, podeu trobar-la també al bar Roella de Solsona o al llibre "Solsonés, guia d'escalades" de J.M. Cases.
Cresta de bona combinació amb la Cresta Sahara Lliure!(aviat disponible!)
Cresta de bona combinació amb la Cresta Sahara Lliure!(aviat disponible!)
Montserrat, Collbató, Via d'en Pitu, 80m, V/Ae
Superats ara els problemes informatics reprenem les nostres batalletes, en aquest cas ens dirigim a Collbató, a la Via d'en Pitu, apareguda fa ara ja uns dies al blog dels Escalatroncs.
Via curteta, equipada amb parabolts, aproximació curta, grau fàcil, en fí via ideal per una matinal, curta, amb amenaça de pluja i amb poques ganes de patir.
Via curteta, equipada amb parabolts, aproximació curta, grau fàcil, en fí via ideal per una matinal, curta, amb amenaça de pluja i amb poques ganes de patir.
Montserrat, La Codolosa, VIa Alimera 105m/V
Amb aquesta piada tornem després de gairebé dos mesos fora del mon de l'escalada!
Una petita lesió en un peu,(son els perills d'anar d'excursió en lloc d'escalar) ens a deixat fora de les parets durant una temporadeta...
Ara tornem, aquesta via la am fer el cap de setmana abans de la lesió...
Aproximació: Anirem fins a Colbató, i d'aquí fins a les coves de Salnitre, deixant el cotxe a l'aparcament que tenim abans de la barrera. La paret al davant, agafarem el caminet que ens hi porta pujant pel torrent cap a la dreta de la paret, fins que veiem que perdem la vertical de l'extrem dret, llavors agafar un altre caminet cap a l'esquerra que ens porta a la base de la paret, en 15 minuts a peu de via. S'inicia gairebé en el punt més baix de la paret.
Una petita lesió en un peu,(son els perills d'anar d'excursió en lloc d'escalar) ens a deixat fora de les parets durant una temporadeta...
Ara tornem, aquesta via la am fer el cap de setmana abans de la lesió...
Aproximació: Anirem fins a Colbató, i d'aquí fins a les coves de Salnitre, deixant el cotxe a l'aparcament que tenim abans de la barrera. La paret al davant, agafarem el caminet que ens hi porta pujant pel torrent cap a la dreta de la paret, fins que veiem que perdem la vertical de l'extrem dret, llavors agafar un altre caminet cap a l'esquerra que ens porta a la base de la paret, en 15 minuts a peu de via. S'inicia gairebé en el punt més baix de la paret.La Mòra Comtal....racó oblidat...
Aquest cap de setmana amb el fred i sense parella d'escalada, vaig apropar-me a l'Alt Urgell per passar fins a Cambrils i Coll de Jou cap a Solsona....en fi...l'objectiu bàsic era fer una petita visita a la Móra Comtal.
Siutat a nord-est de la Serra de Canals, al nord de la Valldan, i a oest del Port de Compte.
Per arribar-hi jo vaig sortir d'Oliana, agafant la carretera cap a les Anoves, saltar per sobre de la serra de les Canals, i seguir per pista, en prou bon estat..
Us deixo algunes de les fotos que hi vaig fer........
Hi ha moltes vies obertes, sols cal mirar el llibre Escalades al Solsonés de J.M. Cases,...
Hi ha moltes vies obertes, sols cal mirar el llibre Escalades al Solsonés de J.M. Cases,...Paret bucòlica, Balsam de Tigre, 200m/6b
Aquest cap de setmana torna a fer fred, malament anem!! el dissabte tarda acabem a Coll de Nargó, al bar, com no! ens hi trobem al Wolfgang....i uns amics seus que venen d'escalar de la roca dels Collars, ja ens avisen que si el sol s'amaga fa fred!
Nosaltres ens esperem a que arribin els esquiadors...bé, una esquiadora, una telemarkista i un raquetista....que venen de passar fred per la neu i de fer no saben quin intent de cim....
Diumenge al matí ens despertem sota cero, amb gel per tot arreu i amb la calma cap a la paret bucòlica! els nubols que enteranyinen l'ambient fan que no s'acabi d'escalfar el dia i anem fins la paret amb tota la roba posible(no va sobrar res!!!!)
Ells a la Terra de Dinosaures(realment ben ambientada la via...semblava que estiguessim en plena glaciació a punt d'extingir-se els "dinosaures"), i nosaltres a la Balsam de Tigre....
Nosaltres ens esperem a que arribin els esquiadors...bé, una esquiadora, una telemarkista i un raquetista....que venen de passar fred per la neu i de fer no saben quin intent de cim....
Diumenge al matí ens despertem sota cero, amb gel per tot arreu i amb la calma cap a la paret bucòlica! els nubols que enteranyinen l'ambient fan que no s'acabi d'escalfar el dia i anem fins la paret amb tota la roba posible(no va sobrar res!!!!)
Ells a la Terra de Dinosaures(realment ben ambientada la via...semblava que estiguessim en plena glaciació a punt d'extingir-se els "dinosaures"), i nosaltres a la Balsam de Tigre....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)