Busques alguna via?

Diedre Primavera, V+/205m, Dent d'en Rosell(vacances 15/17)

Seguim amb el seguiment del que vam fer durant les vacances!! ara que ja fa fred fa de bon recordar aquells dies calorosos!

Ja a finals de les vacances estem arribant a l'extrem més oriental que visitarem, i anem al Ripollés, a escalar el Diedre Primavera a la Dent de'n Rosell, via que hem vist piada ja unes quantes vegades, amb tot tipus de valoracions, i com no, nosaltres volem tenir la nostra...

Material: Joc de friends i tascons, i unes 12 cintes.
La via està reequipada però no completament, i equipada en els passos delicats.


Aproximació: Sortint de Queralbs, pujarem cap a Fontalba, en poc menys d'un km, trobem a la dreta de la carretera els cartells del camí que marxa cap a Nuria, aquí deixem el cotxe i iniciem la caminata, primer pel costat d'unes cases, i seguir planer per sobre de la via del tren. Trobarem un trencall, i agafarem el camí de l'esquerra cap al Roc de Dui....
...en el camí passarem per Oratori,, petita hermita on farem una paradeta, i més endavant trobarem la font de l'oratori, ara ja en pocs metres ens plantem a la vertical de la paret i la via, una fita sobre unes lloses de pedra ens porten a la tartera que baixa de la paret, seguirem les fites fins un momument al peu de la paret, ara sols cal pujar fins la mateixa base i buscar la vertical del marcat diedre per on puja la via.....
..... L'inici el trobem a la dreta d'un marcat sostret que tenim a peu de via, hem de buscar una xapa que està a uns quants metres per sobre i a la dreta del sostre.(es veu clarament en la foto inferiror)(1 hora)
Llarg 1(IV+/40m): S'inicia a la dreta del marcat sostret, i puja rampat fins una xapa, aquí tenim un passet i anem cap a l'esquerra a buscar un diedret brut fins la feixa on trobarem la reunió en uns blocs.
Llarg 2(V/35m): Surt per la dreta seguint la vira entre la vegetació i en poc puja per la llastra(no seguir vira fins al final!) la llastra desploma una mica amb passos atlètics però ben protegida, tot seguit es calma i trobem reunió.
Llarg 3(V+/40m): Espectacular, puja a superar els dos diedres, el primer cal escalar fins poder xapar...en la foto l'Antxi intentant arribar a la xapa per fer el pas de V....ejem ejem
...tot seguit encarar el segon diedre ara per l'interior fins que podem sortir per una llastra cap a l'esquerra on tenim la xapa, ara ja superem una placa fina i estem en reunió....llarg molt guapo i dur!
Llarg 4(V+/45m): S'inicia en placa fina...per anar a resseguir una bavaresa a protegir...i que es va posant dreta fins sota el sostre que evitem per l'esquerra...
...ara ja la cosa es més tranquil.la, seguim pel diedre amunt, un parell de feixetes i anem a l'esquerra a sobre d'una bona llastra-agulleta, on podrem fer reunió còmoda.
Llarg 5(V/35m): Fàcil a l'inici però les xapes allunyen un pèl, fins un petit desplom que superem cap a la dreta on tenim el passet,
ara seguir per terreny més fàcil fins al final on tenim un nou passet que ens complica la vida per acabar en una bona feixa on trobarem la reunió.
Descens: El millor es baixar cap a l'esquerra resseguint el fil de la cresta i alguna fita, fins al collet que ens condueix per una vira ampla herbosa fins a peu de via, ara sols queda retornar cap al cotxe....(1 hora)

11 comentaris:

juan carlos ha dit...

Hola,la graduación que ?no me salió ningún quinto mas.

Jesús ha dit...

Bones,

respecte l'accès, per les vies de l'esquerra ( sobre la via) és millor anar per dalt, al penúltim revolt abans del pla de Fontalba. Aproximació de baixa i retorn gairebé de pla!

Encara no s'han posat parabolts a les reunions?

vagi bé!

Joan Prunera ha dit...

ei! quines vacances més prolífiques, això si que es activitat!

Llorenç ha dit...

Juan Carlos...no entenc el teu comentari...que el que he marcat com a V+ era més dur o més fàcil? A nosaltres ens van cuadrar amb la resta de ressenyes que portavem i epr aixó posem la mateixa graduació....

Jesús, merci per apunt, ens ho vam mirar, però com no vam fer nosaltres aquest camí prefereixo no indicar-lo,però ja va bé que aparegui pels comentaris! Pel que fa a les reunions si, segueixen sense reequipar, a data que la vam escalar que era a mitjants d'agost del 2011.
Joan Prunera! van donar per a molt! sort que ja hem queden poques piades per fer! si tot va bé sols en queden dos, així que en dues setmanes més...enllestit!

juan carlos ha dit...

Hola,mas difíciles,vaya ,que me agarre.

Llorenç ha dit...

Merci per l'aclariment Juan Carlos! els dos V+de la via son durs, el primer consumeix pila i el segon sobretot el coco...però es van deixar fer...tot i que el que vaig fer de primer(el de la bavaresa) per un segon vaig pensar que volava en una patinada, sort que les mans son molt bones!

Mingo ha dit...

Ostres Llorenç que aviat hi haurà neu per aquestes parets. No hi he escalat mai per aquesta paret.
Felicitats

Jordi Lalueza-Fox ha dit...

Llorenç, t'has fet un embull amb els noms dels aperturistes: has escapçat el nom de la màxima autoritat d'aquella paret, i si t'agafa em temo que et tallarà el cap (com a mínim) i li has adjudicat com a company en aquella via un que pertany a la del costat. D'altra banda, per a totes aquestes discussions bizantines sobre dificultats que no duen mai enlloc com en tot assumpte més que subjectiu i opinable fins a l'esgotament, podeu donar un cop d'ull a la ressenya confeccionada precisament per aquesta màxima autoritat, que ja deu estar esmolant la destral... Tot i que ben mirat potser serà clement amb tu tenint en compte que li has repetit la via i que la deixes prou bé..., mira al final potser encara tindrás sort! Hi ha també una informació afegida sobre no sé què d'uns parabolts que potser interessi a algú...

Jordi Lalueza-Fox ha dit...

http://joanjover.cat/ressenyes/?p=1373

faltava l'enllaç és clar...

Llorenç ha dit...

Bon dia Jordi! encara estic viu! i he tingut temps per poder arreglar l'embolic de noms, diria que hem viag colar agafant els noms de la via dels Duis en lloc del Diedre Primavera...resolt! moltes gracies!!!

Jordi Lalueza-Fox ha dit...

Me n'alegro Llorenç, potser ha estat aquesta rapidesa la que t'ha salvat, o potser el fet que hagis tret de l'ostracisme aquesta via... De qualsevol manera, fes atenció la pròxima vegada, que tots sabem com se les gasta l'Autoritat quan les coses no estan prou ben fetes.
Per als qui us entesteu en mirar de filar molt prim en l'aspecte de les dificultats -i tant per als escaladors empolainats com per als d'aspecte més estripat tirant a cutre- us recomanaria llegir, o rellegir segons el cas, el deliciós llibret de Joan Enric Farreny "Del bruc a l'extraplom" (Col·lecció Llibre de Motxilla. núm. 4 Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Imagino, però, que està exhaurit, per tant en biblioteques el trobareu), absolutament vigent, i que potser inspirarà a qui està mancat de referents. Amb molt d'encert, el qui fou també poeta, biòleg, escalador d'alta dificultat durant els anys setanta i cronista alpí de "Vèrtex", ens recomana no obsessionar-nos amb les dificultats i la seva catalogació, per com de subjectives són. Al final del capítol ens aconsella el següent: "(...) si arribeu aviat al refugi o us trobeu un company pel carrer, no parleu de dificultats; encara hi ha il·lusos que esperen a reduir un conjunt molt complex de fenòmens a un simple número."
Busqueu el llibre, jo diria que és de lectura imprescindible, almenys per a tots vosaltres, i a més us agradarà.