En aquesta ja ens posem els peus de gat, després de fer la
via de la broca vam rapelar per l'extrem esquerra de la cresta, i vam anar a fer aquest altra, que puja per la seva dreta, via molt diferent, tant en grau com en equipament, està igualment equipada amb parabolts però cal escalar en el 6a entre xapes, esl A0 no serveixen de res....i la roca ja no es el mateix.
Aproximació: De Sant Llorenç de Morunys ens dirigim al Santuari
de Lord, just passat el túnel, aparquem i seguim uns metres endavant i
marxem caminant pel cami que puja cap a l'esquerra, el seguim fins dalt
de tot, i arribem a un pla, aquí ja veiem a baix a l'esquerra la paret,
ara sols cal baixar cap al peu de via que ens interessa, en aquest cas,
s'inicia en una rampa, cal entrar entre els arbres, veuren una rampa que es va posant dreta i les xapes costa una mica trobar-les més que res per que on es fàcil, casi no hi ha res(10 minuts)
Material: 6 cintes.
Llarg 1( 6a/45m): S'inicia fàcil, i sense pràcticament res fins que es posa dret,
ara cal anar navegant en tendència a l'esquerra fins que es posa vertical totalment, ara ja sortir una mica per la dreta, i amunt cada cop més fàcil fins reunió en un bon blaconet.
Llarg 2(V/25m): s'inicia anant a superar el mur que tenim al davant, un cop superat tot allunya però ja es fàcil fins reunió a la cresta.
Descens: tenim dues opcions, seguir per la cresta cap a l'esquerra, fins una alzina on hi ha dos bagues i mallon i en un rapel de 30 metres arribem a terra(al loro! rapelant cap a l'esquerra de la paret, sino es més llarg)..aquesta opció va bé si volem fer una altra via de la paret.... o des de la darrera reunió baixar a l'altre costat i buscar una vira que marxa cap a l'esquerra a buscar el camí d'aproximació.
En fi, aquesta via apreta una mica, i cal navegar entre xapes, el 6a no l'acaben de regalar i cal suar-lo a cada xapa....molt guapa tot i la roca a controlar, que li dona la seva gràcia. Abstenir-se si pensem fer A0 o anar-hi amb la tramposa....ja que no s'hi arriba de xapa a xapa ni per equivocació!
6 comentaris:
Enhorabona, per fer vies d'un cert grau amb aquesta roca, s'han de tenir les idees clares!
Ei Llorenç,
Ara n'hauries d'obrir una tu que no sigui ni tant fàcil com la 1a i més assequible que la segona !!!
Estem a l'espera
Salut i a tibar
Bones Gatsaule! apreta però no ofega! es pot fer...sols mirar, tocar, verificar i mouret...i si cal resar...però es deixa fer molt bé, a més es més de continuitat que de dificultat tècnica...a més les caidudes son netes!!!
Joan B, poc espai queda!! je je je! en Lluís va fer una bona feina! Val la pena una visiteta a per la zona...hi ha coses interessants entre aquí i la Rua del Roig, i alguna antiga fàcil que m'han comentat a veure si hi anem a treure el cap...
Pel Solsonès hi tinc molta feina, no sé si me l'acabaré!! no deu ser tan dolenta la roca oi? és que aquest geòlegs són molt primmirats!!
A Sant Llorenç els farem anar!!
Aquesta via potser és la més maca de la Roca Subirana, en Llorenç la deixa més difícil del que és. És una escalada d'equilibri i fineta (seda) on els millors cantos no són els més grossos. Si els sabeu trobar la roca és bona si no us semblarà un pedreguer. Oberta per baix col.locant els parabolts en equilibri, genial!!!
Parce.
Jaume! si vols ja et faig un resum! sols cal demanar-ho! La roca, com la vulgueu mirar, sempre podria ser pitjor....sols cal agafar els cantos bons i llestos!
Parce, realment es una escalada molt plaent, d'anar navegant sobre cantos ben escollits i amunt, però els A0's no serveixen de res, amb el corrent d'aire que vas deixar entre xapes! això si, sempre et vas trobant còmode a cada pas que fas...bona feina!
Publica un comentari a l'entrada