Nova via: Esperonet Utopia 110m/V+

Ja feia dies que hi teniem intencions de fer alguna coseta per aquesta paret..... així que aprofitant aquests 4 dies de pont, i l’adquisició del nou company.... Hitachi (a mitges amb el Pescador d’Estels), ens vam plantar l’Antxi i jo al cingle de la To.

L’idea era obrir l’esperó de l’esquerra del gran sostre i així ho vam fer.
Tot i que vam arribar a peu de via a les 15:00 (raons de pes van fer que la nit abans el consum d’alcohol i festa fos desmesurat....)
La via ha quedat:
Llarg 1: 55m/V: Equipament: 1 espit, 3 parabolts.
Llarg 2: 55m/V+: Equipament: 1 espit, 3 parabolts i un clau.
Material a portar: Joc de friends.
Orientació Sud
En fi.... el primer llarg, l’inicia l’Antxi, mai ha obert res... tot i que ha fet llargs de V nets en moltes altres vies... aquí li feia respecte... ja veus..... inicia el llarg a sobre del tronc que hi ha al peu de l’esperó.

Serrat dels Monjos: Alta fidelidad 150m - V/Ae

Tot i que tard, degut als diferents problemes amb internet i ordinadors varis... aquí penjo el que vam fer el dissabte passat (ara fa 10 dies).
Després de temps insistint en el tema, finalment vaig poder anar a escalar al serrat dels monjos!!!

En aquest cas va ser sense l'Antxi. Vaig anar amb la meva parella d'escalada masculina... en Blai, amb el temps retallat per afers de familia, vam triar la Alta fidelidad, dels germans Masó, curta, ben equipada i ràpida!

Nova Via: Cingle de la To: Via Rialles V/110m

Ara ja fa uns caps de setmana vaig quedar amb en Joan (Gatsaule) per fer una visita al cingle de la To a veure quin profit en voliem treure. En fi l’idea que tenia era la de regalar, dedicar o dis-li com vulguis, una via a l’Antxi, la meva parella en tots els sentits.En Joan em va presentar la paret, i realment té molt bona pinta, treient que la primera meitat presenta en alguns punts una proliferació de molsa força abundant, pel que fa a la roca, és molt bona, tot i que estranyota!
Després de mirar-nos el diedre marcat del mig de la paret (ara ja es l’Esperó Dolomític), un esperó a l’esquerra, em vaig acabar decidint per encarar un sostre groc-taronga per accedir a una nova placa superior encara verge!

La via que n’ha sortit:

Aperturistes: Joan Casoliva i Llorenç Vallès al dia
Metres: 110m (dos llargs)
Dificultat màxima: V
Material: Cordes de 60m, tascons, friends, i bagues. Reunions equipades amb parabolts.

Aproximació:

Voltors al descens de la Regina

Tal com m'ha comentat una amiga escaladora (encara no disposa de blog):

Aquest cap de setmana van estar fent la Aresta Ribas-Vidal, i pel que sembla i tal com diu ella a l'hora de fer el descens:
"EL SEGUNDO RAPEL (POR CIERTO MUY VOLADO, IMPRESIONANTE) PASA A POCOS METROS DE UN NIDO DE BUITRE Y AYER ESTABA EL SUSODICHO BUITRE CON SU POLLO MIRANDO ACOJONADOS COMO BAJABAMOS COLGADOS COMO DOS ARAÑAS EN SU CORDON DE SEDA.
TOTAL. HE ESTADO MIRANDO SI ALGUIEN HABIA HECHO LA OBSERVACION EN ALGUN FORO Y NO HE VISTO NADA ASI QUE CREO QUE ES NECESARIO QUE SE RESTRINJA EL PASO POR AHÍ POR LO MENOS LOS MESES DE CRIA… EL REEQUIPAMIENTO LO HA HECHO LA FEEC.

El dubte que es planteja es si caldria limitar el pas tant prop del niu en època de nidificació.... o simplement posar el ràpel uns metres més enllà per evitar tant problemes per als voltors com per l'escalador en cas de què els pares es sentin atacats i es prenguin la justicia per la seva mà.

En fi, que no se si es pot fer alguna cosa, de moment el que fem és fer-ho public

Roca Regina
2006
• Promio –Moreno, por ¿? (veure foto) • JMPorta i JV Ponce han equipat un descens alternatiu a Roca Regina i reequipat la Aresta Ribes Vidal (veure foto) Descens:Des del cim anar a buscar la sortida de la Aresta Ribes, hi ha un fita enorme, molt a prop un cable facilita l'accés al primer ràpel (30 m); desprès un altre (45 m espectacular) i es va a parar molt a la vora del camí de baixada de la via Postmortem; 25 minuts caminant fins el cotxe. Aresta Ribes Vidal:Se l'hi ha rentat la cara una mica; han posat algun parabolt als llargs i en alguna reunió, i han tirat un munt de pedres... També han obert una variant al penúltim llarg, el difícil de la via (A1 o 6b); la via original va per la dreta, la variant va per l'esquerra (5c, roca excel·lent amb el pati de Regina); segur que algú ja h va passar per aquí, però ara es mes evident. Comentari:Pujar per l'Aresta i baixar pels ràpels és una bonica matinal, a fer sense preses. Tot el material ha estat cedit per la FEEC. En Fede ha estat l'home de la fita (durarà ?). En resum: Baixada: un passamà curtet, dos ràpels (30 i 45 m); calen dues cordes i 25 minuts caminant. Per l'Aresta Ribes calen bagues per savines, 6 exprés, un joc de tascons, dos friends màxim -no us carregueu de material.

Puig Campana: Esperó central 400/V

Ja estem a divendres, demà al matí és dissabte, la nit també està clara, les vistes sobre el penyal d’Ifach son espectaculars! Sembla que demà si que podrem atacar l’Esperó Central a Puig Campana.
Seguim amb la companyia dels Madriles! L’Araceli i l'Uge segueixen amb nosaltres! Això serà que tampoc som tan males persones! L’Uge ens porta a un bon lloc per dormir i els convidem a sopar a la nostra furgoneta. Ens llevem al matí i fa bon temps! Una mica d’aire però suportable. Ens dirigim a Puig Campana, en poc temps estem al pàrking, de camí en una de les corbes està en Kletterer...... que fa per aquí! amb els 40 minuts de rigor a peu de via!!!!
En fi, ens plantem a peu de via i fa vent, segons el servei meteorològic de València les pluges no arriben fins les 18:00, sols tenim dues cordades pel davant, ens hi posem!
La via sols té equipades les reunions, crec que en tota la resta hi ha 3 claus, dos en un mateix llarg. Tots els llargs es mouen al voltant del IV+, més o menys tot a protegir sobre roca molt bona i son molt llargs!!!!!
El peu de via és curiós, hi ha un escrit “esperó central” mig esborrat, cap a la dreta una altre igual però ben escrit, i més a la dreta la vira per on s’inicia la via.

Una altra bona ressenya la teniu aquí preparada per l'Uge amb les nostres variants!!

Mascarat: Toix, Esperó Limaban 100m/IV+

Sembla que arriba el dia que podrem escalar a Puig Campana la nit es presenta sense núvols ni vent.... Pel matí ens llevem i ens dirigim cap a la paret, objectiu: Esperó Central. Ja de camí moltes cordades, vent, núvols tapant el cim i el cel gris.... quins ànims!
Arribant a peu de via i veient com està el cel, i el munt de cordades que s’hi estan posant... un possible abandonament per pluja podria representar un marron dels grossos!!
Així que desistim i marxem a buscar un nou destí, arribant a la furgo baixen dos madrilenys, Araceli i Uge, que haviem conegut la nit abans i que tenien el mateix objectiu que nosaltres, ells han arribat a peu de via i han vist com tres cordades sortien del terra en paral.lel!!! tres tios junts pujant de primers! així es veia el Puig Campana al marxar....) les atzavares en dibuixen el perfil....)

En fi, que decidim tots 4 reconduir les nostres vides cap una altra sort.... agafant la carretera de Benidorm cap a Calpe passats els tunels del Toix, just a mà dreta tenim l’Urbanització Mary-Villa (gran nom!) entrem i seguim les indicacions que ens porten al Castellet fins peu de l’Esperó Limaban.
Aquesta via és més curta, sencilla, on també cal posar catxarros......

Ens costa trobar el peu de via, però al final el trobem! Hem de buscar l’indicació TI “Toix integral” cap a la part més baixa de l’esperó.... tota la part baixa son vies curtes amb el nom i grau escrit a la roca, en algun cas amb molt mal gust! Ens hi posem, el vent és molt fort però fa sol i aixó compensa!

Orihuela: Paret Negra: Derecha del Espolon 140m/IV+

Seguint pel sur, ara ens apropem cap a Múrcia, anem a la Paret Negra, ja portem un parell de dies fent vies gairebé desequipades i ens ve de gust xapar parabolts!!!!
Aquesta paret es troba a Orihuela, per arribar-hi baixem per la A-7 fins la sortida nº 80, aquí agafem al N-340 direcció Múrcia, i en aproximadament 2-4 km... (molt aproximadament) hi ha un túnel, no l'hem de creuar! a mà esquerra, just abans del túnel tenim un descampat per poder aparcar. La paret ens queda just al davant a la dreta de la carretera.
L'aproximació és evident per un sender que puja recte a peu de via en 10 minuts. La via que hem triat, "La derecha del Espolón" son 140m i no supera el V, amb parabolts.... en fi, que volíem un dia tranquil! que passa!
per trobar peu de via, fàcil, a la dreta de l'esperó que surt de la part més baixa de la paret.... veurem molts parabolts per tot arreu.... per fer-ho bé, pugem una mica a la dreta per entrar per una vira cap a l'esquerra a buscar la dreta de l'esperó.... veurem alguns parabolts que ens porten fins al cim de l'esperó (aquí aprofito croquis trobat per internet fins que no en fagi jo un...)

Cabeçó d'Or: Via Gene, 320m/V

Recuperats i descansats amb l'escalada sobre parabolts a la Paret Negra ens dirigim al Cabeçó d'Or. La via escollida és la Via "Gene" 320m fins a Vº. Aquí sols trobem reunions equipades i algun clau perdut pels llargs, així que agafem ferros i cap a la paret. Per arribar-hi hem d'anar a Busot, prop de Xixona... i d'aquí cap a les "coves de Canelobres" just abans de l'entrada tenim a mà esquerra un camí que surt planer, no està en massa bon estat, podem deixar el cotxe a l'entrada mateix o seguir aproximadament 1 km fins a una masia a peu de la paret, des de la masia a la via 10 minuts.

La via s'inicia a la dreta d'una placa per una fissura ampla amb algun arbust pel mig fins un diedre que ens porta a un pi, d'aquí anirem a la dreta pujant una mica i en travessia fins a un altre pi passat el qual hi ha la reunió.

Ponoig: Via Valencianos, 6a/400m

Seguint la nostra peregrinació per les terres de Llevant, arribem a Polop de Marina, visita obligada al Ponoig!!! Déu meu quina paret! segur que hi torno!!!
Ja des del pàrking, a la part més alta de la urbanització que hi ha a la seva base, fa por. Roca taronja, desploms, i vires per tot arreu... decidim que farem la via més assequible de la paret (que som kutres!!!) i ens posem a la Valencianos, amb dos llargs on marca 6a però la resta ronden els IV+ a protegir.....
Material, friends, tascons, cordinos... trobarem les reunions equipades... bé, quasi totes, algunes no sé si les vam arribar a trobar.... En fi, des del pàrking, agafem un corriol que surt per la dreta de l’edifici cap a la paret, i en poc més de 15 minuts estem a peu de via.... una fletxa cap a la dreta/amunt ens indica el principi de la via.

Contreras: Torreón de la Moneda V, 270m

Amb aquest post inicio el resum d'aquestes vacances de Setmana Santa per "Levante", hem recorregut les terres Valencianes amb ganes de conèixer noves zones d'escalada (per nosaltres clar!)

El primer destí va ser Contreras, el més proper a Barcelona, vam arribar-hi diumenge pel matí, des de l'autopista AP-7 a l'alçada de València capital, ens vam desviar cap a Cuenca, i just a la frontera vam trobar aquesta zona. Situada als dos costats del riu Cabriel, sota la presa. A la riba de Cuenca està prohibit escalar i a la valenciana no, però per arribar a les vies cal entrar per Cuenca fins creuar per l'esquelet d'un pont de ferro.
Per arribar a les vies sobrepassarem la presa cap a Cuenca, uns metres després un desviament a la dreta ens porta cap a un camping/bosc vertical on deixarem la furgo.
D'aquí agafem un camí ample que segueix pel marge dret del riu i en 20 minuts ens porta fins al pont de ferro.... i a sobre ja veiem el nostre destí....l'agulla de la dreta.

La via no té massa secrets, equipada amb spits, i algun paravolt, té les reunions prou ben equipades, cal portar friends, tascons, nosaltres l'iniciem en un espit que hi ha just al entrar des de la dreta a la canal que separa les dues agulles.... és un diedre una mica brut i descompost on hi veurem espits.....

Més informació en aquest link:

http://www.acclivis.org/2007/11/22/senderismo-y-escalada-en-contreras/

Aquí podeu veure com és el pont.... es fa cansat... i sobretot al tornar de fer la via!