Malanyeu: Badalona V+/95m

Bé, aquest cap de setmana no ha estat un cap de setmana gens habitual! ens hem dedicat a cuidar-nos! un viatge amb tren groc, una nit a Vilafranca de Conflent i un bany, hamam i massatge a uns banys a la Catalunya nord! en fi, impressionant!!!

A tot això poc temps ha quedat per escalar.... de totes maneres entrant per Puigcerdà ens vam apropar a Malanyeu! el temps no acompanyava massa i el microclima de Malanyeu és especial!


Aquest matí ens hem llevat a Malanyeu, dintre la furgo, fotia fred. Després d'esmorzar encara feia fred, no feia sol i tot apuntava a que no escalaríem.... finalment desistim d'esperar a què toqui el sol a la paret i marxem cap a peu de via amb forros, gores, gorros, guants....... en fi.... que ha passat el que havia de passar... hem arribat a peu de via amb sol i suant com a pollastres!!!!!!


Finalment ens hem posat a la via Badalona, dels "mòmies de Badalona"... com fa poc que vam fer l'esperò Badalona a Ager, i fa uns mesos també vam fer la Francesc Sunyol aquí a Malanyeu, així que ens feia gracia seguir els passos d'aquests escaladors....

Montroig: Pala Alta, Via del Lluís (110m/V)

Potser vaig una mica tard... però ves... les coses son així....
El dia 27 de desembre, aprofitant que el Kutre treballava... vam quedar la Lu i jo mateixa, la Kutre, per anar a escalar.
Vam triar una via no massa complicada, era la primera vegada que escalava sense el Kutre i la Lu no estava massa fina, ja tenia el gripasso a sobre.
Així doncs, aquí ens teniu... carretera i manta (fotia una rasca de collons, ups!! Ovaris) i cap a Vilanova de la Sal. Tot el camí vam estar sota la boira, vam arribar al pàrquing a -2ºc, però es deixava entreveure la paret. Així que, ens vam carregar i vam començar a caminar, a la primera corba ja érem fora de la boira, i tocava un solet molt agradable, per sorpresa nostra.


Bé, aquí us deixo amb la ressenya de la via:
Com que no vam poder fer foto de la paret, aquí us envio a la ressenya: http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=254


Aproximació: Des de Vilanova de la Sal, prop de Balaguer, prendre una pista seguint sempre els indicadors de Montalegre tots una mica trinxats. Sense arribar a l'ermita, s'ha de continuar per una bifurcació a la dreta seguint una pista que ens porta per sota de la paret. Deixarem el cotxe en la primera corba de 180º. D'aquí caminant son 10 minuts. Evident si veus la paret, je je !!
Material: Friends, tot i que a la ressenya no ho diu... hi han "alejes" i es pot equipar molt bé.

Cap del Ras: Josep-Elena-oriol 170m/V+

Per acabar l'any ens venia de gust fer alguna cosa diferent o especial.... així que després de revisar les ressenyes al bar "Lo Torres" a Àger, vam decidir escalar la Josep-Elena-Oriol. És una via oberta en memòria dels que van patir l'accident el 2001 al Valandrau.... en fi que semblava bonic acabar l'any fent aquesta via.... màxim V+, semiequipada amb parabolts..... bona pinta....

Ja d'entrada, fotia molt fred i el sol no podia brillar per què els núvols prims no deixaven escalfar l'ambient...... de camí a peu de via perdem la "boquilla" del camel-back i amb ella una bona quantitat d'aigua......

Seguint les instruccions de la ressenya de "ressenya" i indicacions copiades de la ressenya que vam trobar al bar, ens vam apropar a peu de via.... ejem ejem.... no es fàcil ja que el dibuix de ressenya ens va portar a un puntal o esperó però era tres esperons més a la dreta!!!!!!!

Cap del Ras: Esperó Badalona 260m, V+/Ae

Aquests cap de setmana ens vam proposar fugir de les taules carregades de menjar i de les sobretaules interminables i ens vam apropar a algunes parets a seguir fent el que ens diverteix... escalar... així que vam anar fins a Àger a escalar a Cap del Ras.


Tot i la boira que hi havia per Lleida, la paret estava neta, feia fresca i la roca estava calenteta! tot un divertiment!

La via triada va ser "l'Esperó Badalona", des de què en Joan Pera (un dels aperturistes) ens la va recomanar insistentment ara ja fa casi 2 anys.. (ejem ejem) intentàvem fer-la, i per fi vam aconseguir fer-la aquests dies!!!!


És una via on el grau en lliure ens feia una mica de respecte però ens havien assegurat que no n'hi havia per tant... així que estreps en mà ens plantem a peu de via!


Per l'aproximació, anirem fins a Àger, d'aquí agafarem la carretera que ens porta per davant del cementiri cap al Coll Àger, fins el desviament a la dreta cap al Colobó... seguirem per aquesta pista de terra, fins una bifurcació que seguirem a l'esquerra, i que ens porta per sota de la paret, aparcarem just passada una petita tartera que cau en part sobre el camí i que en el mig té una fita i marques de caminets.....
Pujarem amunt pel caminet en tendència a la dreta, el peu de via està marcat amb una fita, un cordino incrustat a la paret i el nom picat a la roca.... surt per un desplom equipat amb espits a tocar...


Un resum de la via, la roca es bona o molt bona en casos i les assegurances estan molt properes de manera que si algú vol apurar en lliure ho pot fer! per als que porten friends per si les mosques...en aquesta via son del tot innecessaris!!! hi ha molts espits arreu!!!


Material: 20 cintes(el 3 llarg) i estreps.... a l'estiu molta aigua.....

Via Nova: El Balcó del Voltor 130m/V+ Ganivet de Boixols

Bones a tots, aquí us presentem la via que hem obert aquest desembre!!!!!

"EL BALCÓ DEL VOLTOR" 130m/V+ Ganivet de Boixols

el cap de setmana de la Puríssima, concretament el 8/12/07, vam obrir i semiequipar aquesta via. Be, res, que estem molt contents ja que l'hem obert integrament per sota!!!!je je je!

Oliana: Aresta Rumbau (380m/V+)

Aquest dies teniem que fer alguna cosa, no sols menjar i veure com animals de granja, així que vam decidir sortir els dies 23 i 24 a fer algunes cosetes....

Comencem pel final que es fes fàcil! el dia 24, ens vam apropar a Can Boix a Peramola, després de veure el partit del Barça al Casino i menjar-nos uns entrepans bonisssims!!!(amb pa de coca!)

Vam passar la nit a la furgoneta, amb un fred del cag.....

Be, pel matí ens despertem amb la intenció d'escalar l'aresta idíl.lica a Sant Honorat però una aparició sobtada d'un super 4x4 ens va barrar el pas!!! eren la Lu i en Joan(amb la seva explicació)!!!!deu meu!!!!No hi ha ningú més i apareixen ells! la Lu ja la coneixíem i al Joan també, tot i que no físicament! Ens comenten que van a fer l'aresta Rumbau, i nosaltres que no som fàcils de convèncer els seguim cap a la cresta.... Espero que el Xavi em doni permís! penjo aquí la seva ressenya:

El dia es presenta fred, i ho es! fot rasca i el vent es fred!

Montroig: Pala Alta, Via Brothers Ruiz (120m/V+)

Aquests dies han estat molt estranys, surts de casa amb la idea d'anar a fer una serie de coses i finalment no en fem cap de les previstes!!! 100% de fracàs!



El dijous al matí volíem anar a fer la Redrum amb en Pere, però el destí va decidir que no...així que l'Antxi i jo ens van decidir per anar a fer l'esperó Badalona a Àger......s'ens va tirar el dia a sobre avans de trobar peu de via, així que vam decidir canviar plans i marxar cap a la pala alta a fer la Borthers Ruiz, molt més ràpida i curta!

L'únic problema que vam tenir es que amb les presses de marxar de cap de setmana ens vam deixar els cascs...així que com veureu les fotos fan una mica de fredat!! com canvia escalar sense casc! fa més por!
En fi la via no te massa secrets i es molt distreta, molt ben equipada amb spits, i propers, no representa massa compromís. El primer i l'últim llarg son molt verticals i el segon d'adherència, els tercer i quart travessies fàcils que es poden empalmar.


Aproximació: Des de Vilanova de la Sal, prop de Balaguer, prendre una pista seguint sempre els indicadors de Montalegre tots una mica trinxats. Sense arriba a l'ermita, s'ha de continuar per una bifurcació a la dreta seguint una pista que ens porta per sota de la paret. Deixarem el cotxe en la primera corba de 180º.D'aquí caminant son 10 minuts.

Montserrat: La Trunfa, Via Trinxats (75m/V-)

Seguint en el mateix cap de setmana d'enclaustrament en una cel-la de Montserrat, dissabte a la tarda després de la Boy-Roca, vam anar a fer aquesta altra via, curteta, propera i sense massa compromís.

La trunfa es l'agulla que es troba entre l'elefant i la mòmia mirant des de Sant Benet.

La via no te massa secrets, equipada completament amb parabolts, ja una mica oxidats...es tota en placa. Ens pot servir com a via complementaria a altres activitats per la zona.

Aproximació: Anant de Sant Benet cap a la Momieta, trobarem uns desploms a ma esquerra, es la trunfa, per arribar a peu de via pujarem per la canal de l'esquerra fins trobar una petita llengua de roca on hi ha un spit, a dalt veurem el sostre vermell de la trunfa

Montserrat: La Momia, Haus Estrems (6a)

Be, seguint el cap de setmana ja és diumenge. Hem quedat amb el Blai, entre setmana li havia comentat que volia anar a fer aquesta via, i va dir que no li feia massa gracia, que si que venia amb nosaltres i faríem la Pirinaica.....no van passar ni 10 minuts que revia un missatge dient que si! que anàvem a fer la Haus Estrems! Havia vist el post d'en Piter, i em va semblar un bon repte de via!


Així que tots tres, després d'esmorzar i recollir la cel.la, anem cap a la via, fa bon dia, però crec que tinc una mica de febre, i mocs...no estic massa fi....el cansament del dia anterior també es nota!


Aproximació: Be, anem cap a la via! com el dia anterior, pugem fins Sant Benet, agafem el caminet que surt a la dreta just abans d'arribar-hi, i en la cruïlla que indica Sant Salvador anem cap a la dreta, fins que trobem un trencall que puja recte amunt entre molts aritjols, fins la canal entre la mòmia i la momieta, pocs metres a l'esquerra ens plantem al peu de la canal del primer llarg.

Montserrat: L'elefant, via Boy-Roca (6a o V/A0)

Aquest cap de setmana tenia un regal! Be, era un regal per als dos, però jo era qui no ho sabia!!
passar un cap de setmana relaxat en una de les cel-les de Montserrat, sols tots dos, en parella, i relaxats com mai.....el vam aconseguir!!! Dormir dos nits en una cel-la de Montserrat, i llevar-te al matí per anar a escalar sense pensar en cotxes ni retencions...sols carregar-se la motxilla i dirigir-se a la via.

Ja que no s'havia d'agafar cotxe, vam decidir escalar l'Elefant, La Mòmia i si quedava temps, la Trunfa i/o la momieta. Totes en aquesta foto:


El dissabte al matí amb el fred vam anar cap a l'Elefant a fer la via Boy Roca, n'havia sentit parlar molt, tant de l'equipament com de la distància entre assegurances, i tot i això em deien que era assequible.
Cert, la via es assequible, però no hi ha massa assegurances, i les que hi han, sobretot en la tirada del 6a estan molt trinxades, i més del 80% de les xapes ballen, totes estan oxidades, i els burins no fan massa gracia...per la resta es una bia molt maca! i amb molt ambient!

Aproximació: Des de el monestir pujar cap a Sant Benet, just abans de Sant Benet surt un camí a mà dreta que seguirem fins una cruïlla que indica Sant Salvador, seguirem per l'esquerra, fins peu de la trompa de l'elefant. Per entrar al primer llarg, pujarem per una canal de la dreta de la trompa, fins passar 4 o 5 esglaons picats a la roca, i a l'esquerra ens queda una mini feixeta d'herbes i arrels on iniciarem el llarg.